El millor de Twitter és…


[Aquest post és una continuació d’un post anterior sobre la presentació del llibre Mundotwitter: una guia para comprender y dominar la plataforma que cambió la red (Ed. Alienta). Tanmateix pot funcionar per si sol com a ressenya del llibre. Si voleu ficar-vos més en situació sempre podeu anar al post previ]

“El millor de Twitter és que no cal pensar en els títols” @korochi via/Mundotwitter

José Luis Orihuela, doctor en Ciències de la Comunicació i professor a la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, ens comenta que ha escrit molts tuits i articles  sobre què és Twitter (posts al seu blog, premsa tradicional,…); també que ha impartit moltes conferències i seminaris sobre la matèria. Només li restava un format: el llibre. Aquest és, en la seva opinió, un objecte de culte i ho continuarà sent per molts anys, així com la millor manera “d’explicar coses complexes de manera sistemàtica, i no hi ha cap dubte que les tecnologies digitals són avui una de les coses més complexes que tenim entre mans”.

Roger Domingo escolta atentament a José Luis Orihuela. Marc Cortés i Genís Roca suposo que estan tuitejant. Sino fos el cas, haurien establert un nou ús pel twitter: passar de la persona que parla i, si et pregunten, dir que estaves escoltant i tuitejant

El pròleg és d’Alejandro Piscitelli (@piscitelli), sobre qui el propi professor Orihuela s’hi refereix durant la presentació del llibre “com el nostre McLuhan, com un dels principals – sinó el més rellevant – pensador en llengua espanyola en relació a la incidència dels medis en els canvis socials, i del que jo em sento deixeble”. En el pròleg, “escrit abans del 15M” aclareix Orihuela però després d’algunes de les revolucions de l’anomenada primavera àrab, Piscitelli reflexiona sobre l’impacte del medi – ja no del missatge – a la cultura. I Orihuela aprofundeix: “al començament Twitter era “jiji-jaja”. Però desprès que Obama fes servir les xarxes socials amb la finalitat de recaptar fons per la seva campanya presidencial, la gent es va començar a sentir legitimada per fiscalitzar la seva política a partir d’aquestes mateixes xarxes. I les revolucions àrabs són, fins a la data, la mostra més seriosa de l’impacte profund de Twitter en processos de canvi social”.

El llibre s’estructura en tres parts clarament diferenciades. A la primera – la que comprèn els quatre primers capítols – s’explica de forma entretinguda i entenedora què és Twitter i, més interessant, una guia per nous usuaris i les claus que s’amaguen darrera una escriptura en 140 caràcters. Aquests capítols són, en la meva opinió, del més interessant del llibre, juntament amb l’annex D (veure més avall). L’autor ens dona aquí algunes claus per “encontrar la propia voz como autor, aprender a escribir en un entorno restringido de 140 caracteres de texto y establecer vínculos con usuarios afines (seguir y ser seguido)” (pàg.42) elaborades per ell mateix, o enllaçant de vegades amb treballs d’altres autors. Pels nous usuaris el llibre ofereix algunes pautes per completar el perfil, descubrir altres usuaris, o la creació de llistes. També es comenten qüestions d’estil: correcció ortogràfica, diversificació de continguts, utilització d’enllaços i etiquetes, etcètera.

La segona part està enfocada als usuaris avançats de Twitter: quines formes de comunicació evitar (automatització de missatges, promoció constant,…), recomanacions per la gestió de comptes corporatius i un repàs a algun dels usos professionals de Twitter (empresarials, institucionals, socials, polítics, educatius o periodístics).

Aquesta part l’he trobada una mica fluixa: més que pautes per arribar a ser un usuari expert, l’autor ens preveu aquí d’alguns errors comuns i precaucions a seguir quan Twitter es faci servir des de les organitzacions tot i que sense gaire profussió d’exemples. A continuació uns breus peròs sucosos suggeriments sobre possibles usos avançats, aquest cop sí acompanyats d’exemples per cada categoria.

A la presentació, li exposo la meva opinió sobre aquesta segona part i se m’escapa gairebé sense voler l’adjectiu superficial a la meva pregunta. El professor Orihuela em comenta: “volia escriure un llibre sobre un mitjà que canvia molt ràpidament. No crec que l’aproximació sigui superficial, però no es tracta d’un llibre amb finalitat acadèmica, ni tampoc d’un llibre tècnic. És un llibre destil·lat a partir dels meus quatre anys d’experiència a Twitter”.

Portada del llibre Mundotwitter. En aquest cas dos exemplars: el que em van regalar ahir i el que em vaig comprar la setmana passada (si ho arribo a saber...)

La tercera part del llibre és la més heterogènia i ocupa més de la meitat del llibre: una antologia de 845 tuits seleccionats per l’autor i organitzats en 74 categories tan diverses com Amorosos, Mercantils, Desorientats o Preguntes inquietants. L’autor a la presentació ressalta que “és la primera antologia en llengua espanyola de tuits” i s’ha elaborat a partir de les piulades que durant aquests quatre anys com usuari ha anat marcant com favorits. Roger Domingo assenyala que amb aquesta antologia qualsevol pot perdre la por a Twitter, adonar-se de la multitud d’usos i aplicacions que se’n poden fer i coses que es poden dir. José de la Peña afegeix que ha començat la lectura del llibre per aquesta antologia i que la troba fascinant. També en el torn de preguntes, la primera persona en intervenir ha volgut llegir-ne un parell de tuits. I el propi Orihuela li ha agraït la intervenció recitant-li un altre: “la mujer maravilla, el hombre araña”.

En el meu cas haig de dir, honestament, que en llegir el llibre la vaig trobar com la part més prescindible i la vaig passar molt per sobre. Es tracta, en la meva opinió, d’un recull interessant i curiós de cites enginyoses a Twitter però que no vaig trobar que encaixés bé amb la promesa del títol: comprendre i dominar la plataforma. Haig de reconèixer, que arran de les paraules de l’editor potser sí serveix per entendre que a Twitter no hi ha cap tema del que no es pugui parlar. Sigui com sigui haig d’admetre la meva sorpresa quan a la presentació del llibre aquesta antologia fou tan ben considerada.

A més de l’antologia, a la tercera part del llibre hi ha un recull de 140 usuaris recomanats, exemples de comptes de Twitter agrupats en 92 sectors o categories, fonts de informació sobre l’eina (pàgines web oficials o especialitzades, tant en espanyol com en anglès) i un directori de recursos i aplicacions per treure-li el màxim suc (wikis, estadístiques, imatges, marcadors, etiquetes,…). És precisament aquest directori – que conforma l’annex D  – la part que, juntament amb els primers capítols, més m’ha agradat: ofereix un llistat d’eines difícil de localitzar en xarxa i si alguna cosa permetrà als lectors dominar Twitter – tal com suggereix el títol –  seran les seves ganes d’experimentar amb aquestes aplicacions.

Atès el meu perfil –ara començo a utilitzar Twitter tot i que ja fa temps que vaig obrir el compte – les experiències, consells, recomanacions i exemples que aporta el professor Orihuela i la facilitat amb que comunica fan que el llibre sigui valuós i entretingut a parts iguals. Els contres que he anat exposant al llarg d’aquest post no entelen que es tracti d’una obra recomanable per tots aquells que hi tinguin cert interès.

La qualitat de l’obra – gràcies a la tasca de l’autor – i el seu preu força competitiu tenint en compte la seva extensió  i que es tracte d’un llibre de divulgació de coneixement – gràcies en aquest cas a l’editor –, conformen una dupla que espero es tradueixi en una bona acceptació per part del públic. Per bé que es tracti d’un autor reconegut (no és el seu primer llibre, i gaudeix de força notorietat mediàtica)  i l’editorial formi part d’un gran grup, són d’agrair propostes de nivell i a l’abast del públic general ara que són tan vigents els debats sobre els models de negoci de les indústries culturals. Aquí hi ha una prova on la qualitat i el preu no estan renyits.

Per acabar, als amants dels 140 caràcters i de la immediatesa, dir-vos que el llibre es pot llegir en un parell d’horetes.

Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Internet i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a El millor de Twitter és…

  1. Retroenllaç: Piulada amunt, piulada avall | vaixellsdepaper

  2. juanjocard ha dit:

    Més de Twitter, a l’espai L’entrevista del 3/24 amb José Luis Orihuela http://www.youtube.com/watch?v=Mkx5isAMIhc&feature=player_embedded “Moltes de les coses més importants que ens diuen i que diem al llarg de la nostra vida entren en menys de 140 caràcters: “t’estimo”, “és un nen”,”ho deixo”, “et desitjo”…”

  3. Retroenllaç: Comunicación Gastronómica y el Libro de José Luis Orihuela : Periodismo Gastronomico

  4. juanjocard ha dit:

    Joan Carreras (@janquim) comparteix la seva valoració personal sobre Mundo Twitter i cinc llibres més relacionats amb aquesta xarxa social: http://www.janquim.cat/2011/12/28/6-llibres-sobre-el-twitter/ Molt recomanable!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s